domingo, 17 de mayo de 2015

Final del projecte, inici d'una gran amistat

Això ha arribat al seu final...........


Però no ens posem tristos!!!! No vol dir que acabi per sempre, no!!!

Per cert, mil disculpes per no actualitzar abans, he estat  i estic d'exàmens, treballs finals, i sense mòbil ni ordinador fins avui, ja que ahir va ser l'estrena de l'obra de l'Aula de Teatre de la qual en formo part.

Però al tema que anavem... el divendres va ser la festa de cloenda, al mateix lloc on va ser la de l'inici del projecte. La veritat és que no va ser, per res, trista, tot el contrari. Plena de somriures i bons records, ens van passar un super video amb fotos i frases extretes dels blogs que la veritat va resultar molt i molt xulo!!

I quin canvi li ha notat a la Aramata.. ara em demana si vull anar amb ella a veure Mar i Cel a Barcelona, que té descomptes? UAU!!! I que té moltes ganes de tornar a anar en bicicleta (l'altre dia li vaig ensenyar i ens ho vam passar d'allò més bé)

Doncs bé...

Fins molt aviat i ghràcies per la vostra atenció :)

Salut, alegria i molts somriures!!!!!

lunes, 16 de marzo de 2015

Felicitat extrema. Nous propòsits

Hola a tothom!

Porto uns dies amb exàmens, treballs i de tot i se'm fa una mica complicat poder trobar un dia per quedar, tot i així, estic planejant cosetes molt xules per fer amb la Ramata (i ella no ho sap!)

A més a més, m'han xivat que al cole ha fet moltes amistats noves i que ràpidament s'esta integrant molt, i això em fa sentir molt i molt orgullosa :)

I sobretot, que ara somriu a tot arreu!!
Tan de bo això no pari de créixer i la Ramata aconsegueixi tots els seus propòsits!!!

Us segueixo informant ;)

Petons i petonets i alegriiiia

miércoles, 18 de febrero de 2015

Amor etern a la xocolata!

Bona nit i perdoneu per no actualitzar abans!
Entre exàmens i que vaig agafar la grip, ha estat una mica caos..
Doncs us explico una mica què vam fer la setmana passada.

Primer de tot, el jerseiet rosa que veieu que porta la Ramata és el que vam anar a comprar juntes de rebaixes fa unes setmanes, és xulo, eh? La seva mare li va donar dinerets i es va comprar això i uns pantalons blancs que li afavorien molt. Ara el problema serà que no li robin les seves germanes!!! Jajaja

Com molt bé sabeu, a la Ramata i a mi ens encanta la xocolata i casualment a classe de religió els hi van demanar de fer una coca o pastís que tingués cacau, i mentres realitzaven el procediment havien de gravar-se per posteriorment fer una exposició a classe. En realitat ho havien de fer en parelles de classe, però en ser imparells a la Ramata se li va acudir preguntar-me si jo volia participar-hi, i jo encantadíssima!!!

Vam decidir preparar un pastís de tres xocolates (blanca, amb llet i negra) amb una base de galetes "Maria" i mantega. Mentre majoritàriament ella preparava el deliciós pastís, jo l'ajudava i la gravava. Va ser tota una aventura! El que va semblar que duraria poca estona va acabar a quarts de deu del vespre!!! Sort que la Fatu (la seva mare) és molt bona dona i no ens va dir res, només va riure molt amb aquell pastís tan gegant jajaja

Un cop el vam acabar (que malhauradament no hi ha fotos del resultat perquè va acabar de cuallar a casa seva) , la vam portar a casa (el pastís el vam fer a casa meva) i jo vaig disposar-me a editar el video. Em va costar un xic però finalment ho vaig aconseguir!!! Li vaig posar en un pen i l'endemà al matí li vaig dur a primera hora a l'escola.

Per mala sort (per la professora) per algún motiu aquell dia no va poder assistir la mestra, i per tan van ajornar la presentació a la següent setmana (estem pendents de la nota) i entre tots els pastíssos que van fer els companys de classe es van muntar un bon tiberi! Es veu que va sortir molt bo, llàstima que jo  no el pogués degustar...jeje

I això és tot! Fins la pròxima, aventurers :)

Ah! Us he adjuntat una foto de la Ramata liada picant les galetes amb la màquina, vam riure molt!!!!

viernes, 16 de enero de 2015

Bon nadal i bon any nou :)

Bona nit a tothom!

Com han anat les festes xulos?
A nosaltres súper bé, espero que a vosaltres igual :)

La Ramata estava molt i molt contenta perquè, tot i que bo celebra els reis mags, m'ha explicat que la seva mare cuina menjars especials i que, a més a més, li han regalat unes botes i un mòbil!!!! Per fi ens poodrem comunicar sense intermediàris, a les dues ens encanta la idea. I a part de tot això, com que la seva germana gran va fer de patge a la cavalgada de reis, va aconseguir molts caramels gratis!! És tan llaminera com jo..

Per això l'altre dia vam aprofitar per riure una mica veient, a l'Espai Gironès, la nova pel•lícula de "Mortadel•lo i Filemó contra Jimmy el catxondo" (ella mai havia anat al cinema!!) i sobre la pel•li.. una comèdia bastant absurda però que ens va mantenir molt entretingudes mentre degustavem unes bones crispetes compartides i una fanta.

Després de la pel•li vam anar a fer una volta pel centre comercial aprofitant que h ha rebaixes per emprovar-nos roba i mirar les ofertes, fins i tot ens vam trobar la seva germana mitjana amb unes amigues ben contenta!! Ja li he dit, que com que necessita roba ara que fa fred, si trobem alguns pantalons o jaqueta que li agradi o estigui bé de preu, els reis mags li regalaran!! I algún dia de la setmana que ve anirem a veure què trobem...


I per avui ja n'hi ha prou! Us vaig informant guapos!! Salut i alegriiiia

Ah! Us adjunto una foto xula amb unes orelleres que ens vam provar en una botiga. Fem gràcia, eh?

martes, 16 de diciembre de 2014

Això segueix!!!

Hola, hola!!



Aquí seguim, explicant noves aventures i experiències.
Amb la Ramata ja ens comencem a conèixer, ha perdut bastant la vergonya, tot i que encara queda un llarg camí perquè agafi 100% confiança en sí mateixa!

De moment hem descobert que tenim força coses en comú, a les dues ens encanta menjar, i ens agrada gairebé tot, però el que més ens agrada és la xocolata...nyam! Per això, el primer dia de quedada, després d'acabar de veure una pel·lícula que feien a la televisió, que vam decidir acabar a casa meva perquè ella s'hi havia enganxat molt (Lo imposible), vam fer un superpastís de xocolata que estava per llepar-se'n els dits, tot un repte cuinar, la Ramata mai havia fet cap coca i li va apassionar veure els videos del YouTube en els que s'indicaven pas per pas com cuinar. Vam fer meitat i meitat i tant a una casa com a l'altra va volar en qüestió de pocs dies!

El dia següent, tot passejant i xerrant per Santa Coloma, abans d'entrar a la biblioteca ens vam trobar a dues nenes molt simpàtiques que van a la seva classe, la Maisa i la Navdeep. Vam decidir passar la resta de la tarda amb elles, i ens van ensenyar un mirador molt xulo en el que es veia tot Santa Coloma. Tot això mentre ens explicàvem vivències de l'Institut (que es el mateix que vaig anar jo). Seguidament vam decidir anar a fer una xocolata desfeta acompanyada de croissant torrat a Can Farriol, i de camí a casa, vam proposar fer una quedada conjunta per anar a veure una pel·lícula al cinema, proposta feta per la Ramata, se la veia molt entusiasmada.

A part de tot això, també hem descobert que tot i que les matemàtiques poden arribar a ser molt interessants, a nosaltres se'ns fan una mica complicades, però tot i això, ens apassiona llegir. Per això he decidit deixar-li uns quants llibres que a mi em van marcar durant la pre-adolescència que n'estic segura que li encantaran!

Segueixo informant :)

P.D: us adjunto la foto de la super coca de xocolata i també de com són les xocolates desfetes de Can Farriol, n'estic segura que repetirem!!! Ah, i l'altra foto és la que ens van fer al principi de la trobada, el primer dia, la Ramata i jo som les dues noies de l'esquerra.

sábado, 15 de noviembre de 2014

Primera trobada. La Ramata i jo ens coneixem

PRIMER DIA DEL PROJECTE ROSSINYOL
 
Hola a tots i a totes!! 

Una mica a mode d'introducció.. 
Em dic Ariadna, tinc 20 anys i estic cursant un Grau en Dret a la Universitat de Girona. I a partir d'ara començo un viatge cap a un món totalment desconegut per mi, però n'estic segura que serà una experiència divertida, productiva i que em farà crèixer com a persona, per això estic super il·lusionada!!!
 
Si heu arribat fins aqui, vol dir que ja coneixeu bastant com funciona el Projecte Rossinyol, així que m'estalviaré tota la teoria jajaja

Com a mentora, realitzaré el mentoratge a la meva ciutat, Santa Coloma de Farners, en el curs 2014-2015 i intentaré viure'l, juntament amb la meva mentorada, de la manera més intensa possible.
Aniré actualitzant aquest bloc tant sovint com pugui per tal que tots els que el seguiu, pogueu estar al corrent d'aquesta aventura.

Per fi, ahir va arribar el dia que taaant estavem esperant. Les mentores de Santa Coloma vam conèixer les nostres nenes (les mentorades), que casualment també són tot dones com nosaltres. La primera trobada va ser a la capella de L'Escola de Música Josep Carbó, on els mateixos músics (si no recordo malament, 8 integrants) ens va fer una gran rebuda amb un concert molt xulo de música del moment; Teràpia de Shock, Txarango..., més que res per trencar el gel m'imagino, tot i que sembla ser que les mentores estavem més nervioses que les nenes!

Un cop va acabar el concert, les tècniques del projecte ens van fer pujar a l'escenari a totes les mentores i ens van fer un petit regal per tal de descobrir qui era la nostra mentorada. El regal era una de les dues parts d'una peça de trenca-closques, la finalitat era formar un puzzle on, cadascuna de les mentorades, tenia l'altra part. Va ser tot molt ràpid, la veritat, i de seguida ja ens vam trobar amb la nostra parella de viatge, en el meu cas, la RAMATA.

De moment tot el que sé  és que es diu Ramata Dampha, té 13 anys i està cursant 2n. d'ESO a l'Institut de Santa Coloma de Farners. Al principi estava una mica tímida, és normal, jo també ho estava, però també l'he vist una nena molt bonica i molt riallera, i això és molt bo!! 
La Ramata és una nena procedent de Gàmbia, una nació de l'Àfrica occidental, que està rodejada per el Senegal, excepte en la desembocadura del riu Gàmbia, a l'oceà Atlàntic.
A la trobada d'ahir, vaig conèixer també a la seva mare, que la va acompanyar juntament amb dues de les seves germanes petites, vam compartir números de telèfon mòbil i vam descobrir una cosa molt interessant! El seu fill de 20 anys, com jo, va ser company meu de classe des de parvulari fins a l'ESO!!!! Em va fer moltíssima il·lusió ja que és un noi amb el que sempre he tingut molt bona relació. Per cert, ja hem proposat la pròxima quedada amb la Ramata, serà el cap de setmana que ve, quines ganes!!!


I fins aqui la primera entrada del bloc, quin rollo eh? És que estava molt contenta per començar-ho i m'agradaria que tothom ho visqués de la mateixa manera que ho estic fent jo :)

Ens veiem aviat guapos i guapes!!!! 

P.D: Com que de moment no ens hem pogut fer cap foto juntes, us afegiré algunes imatges que he triat d'internet del seu lloc d'origen i la seva gent.